Espais canongins en 360°

Un tour o recorregut virtual 360° es tracta d’una sèrie d’imatges preses en 360 graus que permeten simular veure un determinat lloc com si estiguéssim dins. Us convidem a fer un recorregut virtual per les dues esglésies del nostre poble on, a més a més, podreu trobar una altra capa d’informació si aneu clicant els punts interactius.

Església de Sant Sebastià

L’església va ser iniciada cap a l’any 1746. L’any 1753, degut a falta de cabals, els administradors de la fàbrica de la nova església decidiren que els habitants de Masricart també havien de contribuir en les despeses i feren una enquesta per a demostrar que els masricardencs eren feligresos de la Canonja. Aquests últims, per contra, intentaren obligar els canongins a contribuir en les despeses de reconstrucció de la seva pròpia església, fonamentant-se en la seva antiga preeminència. La qüestió fou portada a la Cúria Eclesiàstica de Tarragona, que dictà sentència a finals de 1756 favorable als interessos de Masricart. Els canongins s’oposaren a la sentència, fins que l’any 1760 aconseguiren de ser absolts de les seves obligacions a Masricart. Mentrestant, a finals de 1757, el vicari general concedia la llicència per a beneir la nova església de La Canonja i transportar-hi el sagrament des de la vella. El 28 de novembre d’aquells any es beneí solemnement l’església. Les obres havien durat, doncs, 11 anys.

Entra

Església de la mare de Déu de l’Esperança

L’existència d’una parròquia al lloc de Masricart podria provar-se, si més no, a finals del segle XIII i el primer rector que coneixem d’aquest lloc és mossèn Joan de Gradu, el 9 de juliol de 1331.

El 29 de novembre de 1459, la universistat del lloc de Masricart, sol·licitava de l’arquebisbe Pere d’Urrea una llicència per a poder captar almoines per acabar la restauració de la seva església parroquial. Fou en aquesta ocasió que hom reconstruí l’església de Masricart donant-li l’aspecte de fortificació que encara conserva avui la seva façana, llevat de la porta i de l’ull de bou, que pertanyerien a reformes posteriors del segle XVI.

El document esmentat ens informa també que l’església del lloc de Masricart estava dedicada a la Mare de Déu d’Agost, que n’era la titular des de primitus et antiquitus. Ara bé, afirma que és vulgariter apellate et nominate Sancta Maria de la Sperança. Aquest nom sembla que aleshores era prou difós i consolidat perquè fos recollit.