El 18 de juliol de 1973 va tenir lloc la solemne inauguració de l’actual Escola de la Canonja. El règim franquista agonitzava, però encara tenia forces per commemorar l’alçament; fruit d’aquest exercici de propaganda aprofitava l’execució d’obres i projectes per capitalitzar la la falsa sensació de progrés reformista del final de la dictadura.

La inauguració es va programar per la tarda d’aquell calorós 18 de juliol de 1973. A les set del vespre es va procedir a la benedicció i inauguració del Grupo Escolar “José Rión Marsal”. L’acte va ser presidit pel president de la Diputació de Tarragona, José Clua Queixalós, que també representava al governador Civil. Va assistir-hi acompanyat de l’alcalde de la ciutat de Tarragona, Ricard Vilar Guix i altres membres de la Corporació Municipal, el delegat d’Educació i Ciència, senyor Rodríguez i també el Sub jefe Provincial del Movimento, senyor Martí Pla. A l’acte s’hi van afegir els alcaldes pedanis de la Canonja i Bonavista senyors Sebastià Reverté i Sr. Hidalgo respectivament, els rectors de la Canonja Marcel·lí Robert i Mn. Arnal de Bonavista i el director del Centre docent senyor Robert Bofarull.

El tall de cinta simbòlic va anar a càrrec de Maria Veciana, vídua de José Rion Marsal, que acompanyada dels seus fills va procedir a tallar la cinta. Amb les autoritats a l’interior del col·legi va ser el moment procedir a la benedicció que va anar a càrrec del mossèn Robert. Seguidament, l’alcalde va pronunciar unes paraules i va tancar el torn dels parlaments el senyor Martí Pla.

La darrera vegada que la Canonja va inaugurar unes escoles va ser el 29 de desembre de 1922. Aquell divendres es van inaugurar les Escoles Velles del carrer Marina que tot i l’augment d’alumnes van poder realitzar la seva funció correctament fins a finals dels anys 60 del segle XX.

Robert Bofarull Malapeira escribia un article publicat a l’Estímul –Diari de la Canonja – i el recollia al llibre Miscel·lània Canongina (la Lira 1993). El treball que duia per títol “Les noves escoles a l’Avda Carrasco i Formiguera” explica d’una manera personal les vivències i circumstàncies que van propiciar la construcció i posterior inauguració del Grupo escolar Rion Marsal:

“El mes de setembre de 1964 vaig començar la meva tasca pedagògica a l’escola de la Canonja i precisament en una aula on de petit hi havia après les primeres lletres, Va ser aquells anys seixanta quan la immigració es va anant incrementant d’una forma considerable. Només recordo que a cada classe –tres de nois i altres tres de noies-, hi teníem matriculats més de 40 alumnes: El curs següent es van incorporar a l’escola dos professors més i en un edifici que s’havia inaugurat l’any 1922 amb dos mestres passava a encabir-ne vuit.

I això només era el preludi. La construcció de fes factories químiques del Sud del poble donava treball a centenars d’immigrants els quals sanaven construint els seus habitatges a la mateixa població de la Canonja i sobretot a la nova barriada de Bonavista, la qual cosa va obligar les autoritats educatives a crear allí un grup escolar que s’anomenà “Cèsar August”, tot situant tes aules als baixos i pisos de les cases, dues aquí i quatre més enllà, un total de 25 classes disseminades, de tal manera, que es feia difícil el seu control i una labor eficaç i coordinada.

I a la Canonja passava si fa o no el mateix, aquelles vuit classes de l’any 65 van passar a divuit l’any 1970, Mestres i alumnes van ocupar, llogats per l’Ajuntament de Tarragona, baixos de cases als carrers de Salvador Martorell, les Garrigues i fins i tot, una sala del Casino “La Nova Amistat”, mentre un grup d’alumnes amb el seu professor van recuperar l’escola dels baixos de la Casa de la Vila on cent anys abans els seus besavis hi van aprendre les primeres lletres.

Mentrestant, l’única esperança de resoldre el problema era la construcció del nou edifici escolar a Masricart amb el propòsit d’encabir-hi tota la població escolar”.

A principis  de l’any 1973 es van començar a equipar les classes. Era un anar i venir de taules, cadires i armaris procedents de Bonavista. Després també es va traslladar elmaterial des de l’escola de la Canonja per poder arribar a la inauguració. Tot i les dimensions generoses del centre, un dels més grans de la província al cap de tres anys estava totalment col·lapsat a causa de l’increment constant d’alumnes. L’any 1976 treballaven al nou col·legi 47 professors hi estaven matriculats 1450 alumnes. Pocs anys després es va començar a construir un altre centre a Bonavista.